Sembrant vida a les ciutats

Sembrant vida a les ciutats: beneficis socials i ambientals dels horts urbans de Barcelona Laura Calvet-Mir, Hug March, Marta Camps-Calvet, Johannes Langemeyer, Erik Gómez-Baggethun. del llibre La Ciutat Agrària. Agricultura Urbana i Sobirania Alimentària.

Tal i com està succeint en moltes altres ciutats europees, Barcelona està experimentant un ressorgiment de l’horticultura urbana en diverses formes que van més enllà dels horts parcel·lats tradicionals que es troben típicament a les ciutats de l’Europa central i del nord. Des de mitjans de la dècada dels 1990, s’observa una proliferació d’horts urbans a la ciutat amb el sorgiment de la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona. Des de la dècada del 2000 en endavant, s’ha produït un creixement constant dels horts urbans impulsats pels moviments socials i populars, que cristal·litza en la Xarxa d’Horts Urbans Comunitaris i en els horts del Pla Buits.

Els horts urbans dins de la ciutat són una font important de serveis ecosistèmics que tenen un impacte positiu en el benestar dels hortolans. Els horts també són una expressió de motivacions diferents i no excloents entre elles que, explícitament o implícitament, en un context de crisi socioeconòmica, articulen nocions d’horticultura política que persegueixen la transformació social i urbana. Els beneficis socials i culturals que proporcionen els horts urbans poden donar eines per afrontar alguns dels reptes urbans actuals, tals com la promoció de la consciència ambiental, la protecció i la restauració dels ecosistemes urbans, la promoció d’un estil de vida saludable, la integració social o la justícia ambiental. No obstant, es vol fer èmfasi en el fet que no es pot assumir que existeixi un únic tipus d’hort urbà. És per això que és molt important, al nostre entendre, caracteritzar les diferents iniciatives que s’estan duent a terme i desentranyar les diferents motivacions i valors subjacents a cadascuna per tal d’informar les polítiques públiques urbanes. Així s’evitarien lectures monolítiques sobre el què és un hort urbà (per exemple, els horts urbans únicament com a activitat d’oci o activitats productives). Entendre els seus múltiples beneficis i ser conscients de les múltiples motivacions que tenen els ciutadans per fer un hort ajudaria a planificar espais més adaptats a les necessitats i anhels de la ciutadania, o a acompanyar iniciatives de base amb més èxit. Per tal de conèixer les demandes de la ciutadania, es molt necessària la participació ciutadana en tot el procés de creació d’horts urbans. La participació en l’horticultura urbana implicaria la mobilització de l’acció col·lectiva i l’apoderament ciutadà a través d’una veritable democràcia participativa.

Paral·lelament, des de l’administració s’hauria de promoure un accés més ampli a diferents espais urbans per tal de poder iniciar els processos descrits anteriorment. Això es pot fer a través de la restauració de terrenys industrials abandonats, mitjançant l’exploració de les possibilitats de l’agricultura en teulats, o mitjançant la promoció d’activitats d’horticultura en parcs urbans, una política que es va introduir amb èxit a Lisboa, Portugal. Es creu que el moment polític actual a Barcelona ofereix una gran oportunitat per promoure els horts urbans com a espais de transformació social i ambiental per als habitants de la ciutat.