Si vols fer comunitat, planta un hort

Dissabte al matí. Una dotzena de carpes i paradetes omplen la Plaça André Malraux de Fort Pienc, on enguany s’hi ha instal·lat l’aplec d’agricultura urbana. Unes 20 o 30 persones s’apleguen assegudes sobre les bales de palla que donen al lloc un aire rural. El micro dóna altaveu a persones que volen compartir experiències d’horts a la ciutat. Un rere l’altre, alguns amb més nervis que d’altres, expliquen la seva experiència a l’hort.

Una d’elles és la Leonor, que participa a un hort comunitari a Gràcia, i que comença posant l’accent a les relacions que s’estableixen els dies que fan treball conjunt. No serà en cap cas la única. L’Ariane, una de les tres representants del BAM -la instal·lació experimental d’arquitectura i agricultura tradicional que hi ha just davant del MACBA- ens explica la seva “BIO estrategia del caracol”: per poder-lo fer evolucionar, molt aviat desplaçaran el seu projecte a Connecta-hort, on l’Aurora diu que els esperen amb els braços oberts. La Teresa i el Fidel, dos joves arquitectes, ens ensenyen apassionats el seu Vermi, un minicompostador infantil on els cucs esdevenen les mascotes, i la finalitat no és productiva sinó educativa. Agafa la paraula la Rosa, que ve de l’hort de Gea, de Barberà del Vallès. Amb una intervenció emocionant, ens parla com persones en risc d’exclusió retroben la fraternitat i el suport a través d’aquest projecte. Seguint en aquesta línia, el Javier, de l’Illa dels tres horts, ens fa posar la pell de gallina quan relata com els usuaris de la Fundació Àmbit Prevenció -persones que intenten sortir del món de les drogues i altres addiccions-  valoren tant el dia que toca pujar a l’hort. “És l’únic dia que van serens”, deixar anar. L’emoció l’obliga a aturar la seva explicació. No està acostumat a parlar amb tanta gent. I no ens parla de verdures, parla d’autoestima i de donar sentit a la vida.

Seguiran el Ruben i la Beatriz, de l’hort de Can Valent, l’associació d’aturats i aturades de Nou Barris, i parlaran del seu projecte com un espai on teixeixen relacions intergeneracionals i on es va practicant la comunitat. Han escollit fer un projecte comunitari, no de parcel·les individuals, sabent que és molt més difícil però també molt més transformador. Apareix un jove, el Nico, i em demana si pot intervenir. Viu a Drassanes i hi ha apadrinat un petit solar-jardí abandonat. Hi planta enfiladisses i altres espècies que s’adapten a un espai urbà residual, i que van creant el “Gòtic Verd”. I ocorre una connexió improbable: una professora de l’escola Drassanes, que és allà escoltant-lo, li ofereix ajudar-lo amb els seus alumnes. De fet ella forma part de l’associació Pam a Pam, una cooperativa que transforma els hàbits dels veïns.

I quan acaba, m’adono que durant una mica més d’una hora, hem parlat d’horts però no hem parlat ni una sola vegada de verdures. La paraula més utilitzada ha estat Comunitat. Definitivament, si vols teixir comunitat, planta un hort.

per Didac Ferrer