Sobirania alimentària, el cas d’Orduña

(Extracte de la taula rodona del 26 d’octubre de 2016 a Badalona)

A l’aplec 2017 hem reflexionat sobre la sobirania alimentària i el paper que hi pot tenir l’agricultura urbana. La taula rodona ha comptat amb respresentants del municipi d’Orduña, al Pais Basc. En el següent vídeo es mostra el projecte:

Des de 1980 al món hi ha menys camperols que consumidors i des del maig del 2007 hi ha més població a les ciutats que a les zones rurals.

Sobirania no és el mateix que autosuficiència alimentària, sobirania és arribar al màxim del que podem produir segons les nostres condicions naturals. La sobirania alimentària no està en contra del comerç ni tampoc és la obsessió pel Km0. Hi ha estudis que indiquen que  Catalunya podria auto abastir-se en un 99% de les necessitats alimentàries en producció ecològica i amb una dieta semi-vegetariana. La realitat, però és ben diferent, actualment estem important un 70% dels productes alimentaris que consumim.

Gustavo Duch comenta que la sobirania alimentària té a veure també amb la justícia global, que Europa roba els recursos dels països pobres com el Marroc. Per exemple, actualment 2/3 parts del peix que es consumeix ve de fora de les nostres costes.  És per això que proposa el concepte de “sobrietat alimentària”.

A Catalunya hi ha estudis que indiquen que podríem multiplicar per dos la terra agrícola. Per aconseguir-ho cal sumar iniciatives, donar la veu a la societat civil per a què els canvis siguin des de baix i siguin canvis veritables. Hi ha vàries iniciatives que van en aquest sentit: menjadors escolars ecològics, mercats de pagès i projectes de recuperar la matèria orgànica.

El canvi cultural necessita més temps però és més sòlid. Ens cal ajuntar les activitats que ens fan escriure el relat. Els ajuntaments signen tots els manifestos però després no són posats realment a la pràctica i hi ha projectes que es moren per falta de suport.

A més del recurs terra cal incloure la gestió de l’aigua (tan o més important per a l’agricultura que la terra) i l’energia. La gestió de l’aigua és sovint un despropòsit, per exemple en el cas del consum energètic per la dessaladora de l’aigua.

Hem de tenir en compte que quan comprem i consumim estem determinant l’estructura econòmica, en certa manera estem votant. Cal doncs, un consum més conscient.

Algunes accions interessants poden ser la recuperació de masies antigues i espais, la promoció de ramats que s’adapten a la sequera, com les cabres i l’ús del bosc com a recurs.